La literatura ens fa de mirall

La literatura ens fa de mirall

Llegir no només és descobrir una historia. Llegir és sentir.

Les escriptores i els escriptors ens acompanyen en aquest  recorregut emocional. Ens mostren els nostres propis sentiments en la vida d’altres.

Per una banda, tenim el nostre propi anonimat darrera de les fulles del llibre. No sóc jo. Són ells qui senten això. Per l’altre banda, tenim el vincle que s’estableix amb el sentiment. La complicitat que sentim amb aquells personatges que em fan sentir, altre cop, allò que jo ja he sentit, o estic sentint.

Llegir em porta a reflexionar. L’acció no empresa. La decisió ajornada. Es podria haver fet d’una altra manera? I el llibre et diu que sí. Que hi havia altres maneres de fer-ho. Et mostra com tot podia haver estat diferent si tu haguessis eixamplat la mirada o haguessis sentit d’una altra manera, o la por no t’hagués vençut.

La literatura ens fa de mirall, per què ens hi veiem reflectits en molts moments. Els anhels que tenen els personatges, que són els meus. Les vivències que experimenten, i jo les sento en el meu cos. La identificació amb algun personatge que ens fa dir: Aquesta persona sóc jo!

La literatura ens fa de mirall per què ens fa reconèixer amb el que són i també amb el que ens agradaria arriba a ser.