La por te colors

La por te colors

La por la sentim, però també ens la imaginem. Qualsevol situació de por que vivim té la seva representació visual en la nostra imaginació. Sense paraules. Tot són imatges que es succeeixen per espantar-nos d’allò més. I en aquesta representació nosaltres som els protagonistes absoluts. Ens hi veiem, i per tant, encara la vivència es fa més real, malgrat que aquesta situació pot ser, senzillament, fruit d’una anticipació. Fruit d’un possible escenari dels molts que poden haver, i dels quals, en triem un.

La por te colors perquè quan més fosca és l’escena, més por fa. Què passaria si comencem a posar colors a les imatges que ens atemoreixen? Que passaria si som conscients d’aquestes imatges, i en lloc de fugir-ne les comencem a refer?

La nostra imaginació és molt poderosa, i això gairebé no ho sabem. Si agafem les imatges i comencem a fer-les nostres. Senzillament canviant el color de les escenes per algun de més amable, el nostre cos ho rebrà i rebaixarà tensió, la qual cosa ens permet pensar en major serenor i prendre millors decisions.

Una vegada treballava amb un actor que tenia el que em diem “por escènica”. Posar-se davant del públic li feia molta por, per tant, no podia dur a terme allò pel que tant havia treballat. Li vaig dir com era aquesta por si li podia donar una forma. El resultat va ser un monstre immens, negre i amenaçador. Una de les coses que vàrem fer, entre d’altres, va ser canviar-li el color en aquest monstre. De ser de color negre va passar a ser verd llima. El canvi va ser espectacular. Un monstre d’aquest color, ja no fa tanta por. Amb aquest pas, entre d’altres, es va aconseguir baixar el neguit i poder treballar des d’altres escenaris més tranquil·litzadors la por que aquesta persona sentia.

En aquest cas la por va passar de ser de color negre a verd llima, perquè la por té colors.